Prèdica amb ritme flamenc durant la visita a la comunitat evangèlica de Filadèlfia
- Pla Comunitari de Salt
- 22 nov 2019
- 3 Min. de lectura
El divendres, últim dia de les visites als centres de culte, és el torn de la comunitat evangèlica de Filadelfia. Plou i a l'hora convinguda l'afluència de visitants és baixa, però mica en mica s'omple de caliu la sala del carrer Àngel Guimerà a on la comunitat té la seva seu i on celebra el seu culte regularment.
Tal i com vam veure en la visita a l'església evangèlica Fe, Esperança i Amor, la música ocupa un lloc central a l'hora del culte. Un teclat, una bateria i una veu impressionant d'una noia que seu a la primera fila.
Ens reben els màxims representant de la comunitat. El pastor i també en Juan, un aspirant a ser-ho; i amb ells un grup d'una desena de persones (adults i infants) que participen de l'activitat amb entusiasme i entrega.
"Avui celebrem que tenim entre nosaltres gent diversa i agraïm al Senyor Totpoderós aquesta oportunitat; i celebrem també que a Salt som capaços de trobar-nos i compartir germans i germanes de diferents procedències i amb diferents creences", afirma amb contundència en Juan, amb el micro a la mà.
Fa 35 anys que la comunitat evangèlica de Filadèlfia va celebrar el seu primer bateig. "Tot va començar quan un germà d'ètnia gitana que vivia a Catalunya va viatjar a França, ja fa uns 40 anys, i va conèixer altres persones que li van transmetre la fe i els seus fonaments", explica en Juan, "i quan va tornar, va portar la prèdica de la fe a diferents grups d'arreu de Catalunya, juntament a set germans més, i així va ser com es va posar una llavor que amb el temps ha anat creixent fins al dia d'avui en que tenim més 1000 locals a tot Espanya i entre Barcelona i Girona tenim uns 90 centres", relata en Juan amb un to d'orgull.
Feta l'explicació, s'apaguem els llums del local, només un petit focus sobre la creu il·lumina que hi ha sobre el púlpit des d'on en Juan continua amb la prèdica. Els instruments comencen a sonar i entrem en el moment àlgid de la cerimònia.
La noia de veu penetrant canta les primeres notes que ressonen al pit amb força, mentre en Juan predica la paraula de Déu, a qui demana que il·lumini els cors de totes les persones presents al culte.
"Aquesta és un vida de patiment, de dolor... però malgrat tot, mai s'ha de perdre l'esperança. Quan més fort és el dolor més gran ha de ser la fe, perquè Déu ens ajuda en tots els moments de la nostra vida, però quan més gran i poderós es manifesta és quan més necessitat tenim", expressa en Juan amb veu esquinçada.
La prèdica va adquirint cada cop més volum, la música accentua la intensitat del missatge... "Al·leluia al Senyor, Amén, Glòria al Pare Totpoderós!"... arriba l'èxtasi...
Mica en mica, el ritme de la música es va alentint, en Juan s'eixuga la suor i el llums s'encenen novament. El missatge del Senyor ha calat profundament en tots els germans i germanes evangèliques.
En aquest moment, en Juan explica que actualment, la major part de membres de la comunitat són d'ètnia gitana, però segons comenta en Juan, cada cop hi ha més persones que no són gitanes però que formen part de la família evangèlica de Filadelfia, com és el cas d'una parella mixta, ella de procedència llatinoamericana. I també hi ha la Blanca, una senyora paia a qui li agrada escriure poemes i en aquesta ocasió tan especial ens en regala un que parla de la fe, que és com un tren que porta cap a Déu.
Per acabar la visita el pastor Antonio també dirigeix unes paraules d'agraïment a les persones visitants, desitjant que aquesta activitat contribueixi a millorar l'entesa i la relació de bona convivència entre els saltencs i les saltenques.
Tota la sala aplaudeix amb la mateixa intensitat amb que s'ha celebrat el culte.
Gràcies comunitat evangèlica de Filadèlfia.
Comments